<$BlogRSDUrl$>

divendres, d’octubre 16, 2009

Marc Taxonera: "El país està millor ara que fa mig any. Comença a haver-hi gent seriosa que s'adona que no hi ha res a fer amb Madrid"

El pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat des de fa 50 anys, acaba de complir aquest any els 90 i representa, avui dia, el testimoni viu de la història contemporània catalana més recent. Present a la fundació del Centre Català d'Estudis de la Sorbona, i responsable de l'eixamplament de la biblioteca de Montserrat, el pare Taxonera ha estat entrevistat

pel periodista Manel Cuyàs a la revista Presència.

A l'entrevista, Marc Taxonera, testimoni de la Guerra Civil espanyola, explica el seu punt de vista sobre el conflicte històric: "Alguns es pensen que a la guerra hi va haver els dolents i els bons. No s'adonen que tots van ser dolents. Les lleis de la memòria històrica insisteixen en aquest maniqueisme". Taxonera deixa clara, així, la seva opinió: ”Hem de deixar la història als historiadors i esperar que hagin passat uns 150 anys i els nostres besnéts hagin mort abans de poder-ho entrendre tot. Jo abans em pensava que aquest període de temps era exagerat, però ho he pogut comprovar amb la Guerra del Fracès. No hem pogut estudiar com aquell conflicte va anar fins que les famílies han oblidat de quin bàndol van estar els seus besavis”.

Taxonera explica un moment clar de la història catalana: les tancades a Montserrat, el refugi dels que llavors eren perseguits pel Franquisme. “La gent llavors demanava ajuda a molts organismes de l'Església i al final van decidir organitzar-nos creant en Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Es va formar també la Comissió de Soolidaritat. D'aquella experiència em va quedar clar que els partits no es refien els uns dels altres”. El pare Taxonera també va ser present, com a peça activa, en l'injust episodi de l'assassinat de Puig Antich, i, tot i haver-ho intentat, no va poder evitar el tràgic final: “Vam intercedir per Puig Antich. Vam visitar els seus familiars com fèiem amb altres presos. Al final, de tant negociar amb les autoritats vam acabar tenint bona relació amb Rodolfo Martín Villa, governador de Barcelona”.

Pel que fa a l'Església catalana, Taxonera és partidari d'una renovació: “No és moment de floriment. Les instàncies religioses de Madrid han anat molt a la contra a través de la influència que tenen de Roma. Cal una renovació. És molt més viva l'Església a París que a Barcelona”. La seva opinió és franca i clara, aposta per deixar ordenar sacerdots a gent que ja estigui casada, entre d'altres canvis, i defensa canvis genèrics en l'Església d'occident: “El pes de la tradició és terrible. De vegades ajuda i de vegades molesta”.

Però el terreny polític català és, també, un aspecte que el pare Taxonera comenta a l'entrevista. Molt abans de la transició, el monjo ja va iniciar i implicar-se amb moviments polítics catalanistes, i les relacions que Taxonera va establir, juntament amb les pròpies vivències, han aportat al monjo una visió complexa i formada de la història política catalana. L'actual panorama del país és, segons Taxonera, “millor que fa mig any. Comença a haver-hi gent seriosa, amb cap, que s'adona que no hi ha res a fer amb Madrid. Comença un moviment independentista seriós. Res de cremar retrats del Rei i coses així”. Tot i que no sap aventurar quan podrà arribar la independència catalana, el pare Taxonera apunta a què, de moment, “la gent ha d'anar entenent la necessitat”, i posteriorment l'Estat català podrà esdevenir-se amb “una majoria que el vulgui”.

Font: www.tribuna.cat

This page is powered by Blogger. Isn't yours?