dimecres, de juny 16, 2004
Montserrat i el Baix Llobregat Nord tindran un nou bisbe, amb residència a Sant Feliu
El Vaticà va anunciar ahir al matí de manera sorprenent la divisió de la fins ara arxidiòcesi de Barcelona en tres diòcesis diferents (Barcelonès-Maresme, Vallès, i Baix Llobregat-Garraf-Penedès), cadascuna amb el seu corresponent bisbe, coincidint amb el relleu del fins ara arque bisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles. Les dues noves capitals diocesanes seran Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Les intencions del Vaticà es coneixien des de feia dies i els capellans del Baix Llobregat, que no hi estaven d'acord, confiaven que, arran de les protestes que van iniciar la setmana passada, es pogués aturar un procés sobre el qual no se'ls havia consultat. Finalment no ha estat possible, i l'anunci del Vaticà els va agafar ahir de sorpresa: els mossens de la comarca es van assabentar dels fets a través dels mitjans de comunicació.
La nova divisió eclesiàstica del que fins ara era l'arxidiòcesi de Barcelona comporta la creació de tres diòcesis i el nomenament de tres nous bisbes. Segons el Vaticà, hi hauria una «utilitat pastoral» que ha motivat aquesta divisió, utilitat que se li havia manifestat en diferents ocasions per part de membres de l'Església. A banda, Barcelona quedarà convertida en seu metropolitana, i farà d'intermediària entre les noves diòcesis i el Vaticà en les matèries en què així ho exigeix la normativa eclesiàstica, com per exemple en qüestions de nul·litats matrimonials. Segons ha pogut saber aquest diari, fins ara Barcelona era una arxidiòcesi sense diòcesis que en depenguessin (sufragànies), i des del dret eclesiàstic es recomana que se suprimeixin aquest tipus d'estructures. Amb la divisió, la nova diòcesi del Baix Llobregat-Garraf-Penedès tindrà la seu a Sant Feliu de Llobregat, i estarà al càrrec del bisbe valencià Agustí Cortés Soriano, que fins ara era bisbe d'Eivissa. La diòcesi tindrà un total de 661.000 habitants i 121 parròquies. A dins, hi ha un total de 9 arxiprestats, entre els quals el de Montserrat, on hi ha inclosos tots els pobles del Baix Llobregat Nord, alguns del Bages, com Monistrol de Montserrat i Marganell, i també pobles de la comarca de l'Anoia i el Penedès, i l'abadia de Montserrat. La diòcesi del Vallès, amb seu a Terrassa, tindrà al capdavant el fins ara bisbe auxiliar de Barcelona José Ángel Sáez Meneses. En total, la nova diòcesi tindrà 1.000.000 d'habitants de 12 arxiprestats i 120 parròquies. La diòcesi més gran pel que fa a habitants serà la del Barcelonès-Maresme, amb aproximadament 2,5 milions de persones. El bisbe que hi haurà serà Lluís Martínez Sistach, que fins ara era al capdavant de l'arquebisbat de Tarragona, i on a partir d'ara hi haurà Jaume Pujol, de l'Opus Dei. L'arquebisbe sortint de Barcelona, Ricard Maria Carles, va manifestar ahir que la decisió del papa Joan Pau II de dividir la diòcesi s'ha d'obeir i que s'ha fet «per acostar els bisbes al poble», encara que no s'ha consultat als prelats catalans. Segons Carles, «una cosa és que, quan hi hagi un projecte, es pugui opinar, i fins i tot dissentir-hi, i una altra és quan el Sant Pare ja ha pres una decisió, com és el cas d'avui. Llavors entra en joc la comunió i l'obediència al Sant Pare». El seu successor, Martínez Sistach, va assenyalar per la seva banda que assumeix «la responsabilitat que se li demana» i ha reconegut que es tracta d'una diòcesi «complexa i gran». Fins ahir, la segona d'Europa després de Milà.
Font:Regió 7
El Vaticà va anunciar ahir al matí de manera sorprenent la divisió de la fins ara arxidiòcesi de Barcelona en tres diòcesis diferents (Barcelonès-Maresme, Vallès, i Baix Llobregat-Garraf-Penedès), cadascuna amb el seu corresponent bisbe, coincidint amb el relleu del fins ara arque bisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles. Les dues noves capitals diocesanes seran Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Les intencions del Vaticà es coneixien des de feia dies i els capellans del Baix Llobregat, que no hi estaven d'acord, confiaven que, arran de les protestes que van iniciar la setmana passada, es pogués aturar un procés sobre el qual no se'ls havia consultat. Finalment no ha estat possible, i l'anunci del Vaticà els va agafar ahir de sorpresa: els mossens de la comarca es van assabentar dels fets a través dels mitjans de comunicació.
La nova divisió eclesiàstica del que fins ara era l'arxidiòcesi de Barcelona comporta la creació de tres diòcesis i el nomenament de tres nous bisbes. Segons el Vaticà, hi hauria una «utilitat pastoral» que ha motivat aquesta divisió, utilitat que se li havia manifestat en diferents ocasions per part de membres de l'Església. A banda, Barcelona quedarà convertida en seu metropolitana, i farà d'intermediària entre les noves diòcesis i el Vaticà en les matèries en què així ho exigeix la normativa eclesiàstica, com per exemple en qüestions de nul·litats matrimonials. Segons ha pogut saber aquest diari, fins ara Barcelona era una arxidiòcesi sense diòcesis que en depenguessin (sufragànies), i des del dret eclesiàstic es recomana que se suprimeixin aquest tipus d'estructures. Amb la divisió, la nova diòcesi del Baix Llobregat-Garraf-Penedès tindrà la seu a Sant Feliu de Llobregat, i estarà al càrrec del bisbe valencià Agustí Cortés Soriano, que fins ara era bisbe d'Eivissa. La diòcesi tindrà un total de 661.000 habitants i 121 parròquies. A dins, hi ha un total de 9 arxiprestats, entre els quals el de Montserrat, on hi ha inclosos tots els pobles del Baix Llobregat Nord, alguns del Bages, com Monistrol de Montserrat i Marganell, i també pobles de la comarca de l'Anoia i el Penedès, i l'abadia de Montserrat. La diòcesi del Vallès, amb seu a Terrassa, tindrà al capdavant el fins ara bisbe auxiliar de Barcelona José Ángel Sáez Meneses. En total, la nova diòcesi tindrà 1.000.000 d'habitants de 12 arxiprestats i 120 parròquies. La diòcesi més gran pel que fa a habitants serà la del Barcelonès-Maresme, amb aproximadament 2,5 milions de persones. El bisbe que hi haurà serà Lluís Martínez Sistach, que fins ara era al capdavant de l'arquebisbat de Tarragona, i on a partir d'ara hi haurà Jaume Pujol, de l'Opus Dei. L'arquebisbe sortint de Barcelona, Ricard Maria Carles, va manifestar ahir que la decisió del papa Joan Pau II de dividir la diòcesi s'ha d'obeir i que s'ha fet «per acostar els bisbes al poble», encara que no s'ha consultat als prelats catalans. Segons Carles, «una cosa és que, quan hi hagi un projecte, es pugui opinar, i fins i tot dissentir-hi, i una altra és quan el Sant Pare ja ha pres una decisió, com és el cas d'avui. Llavors entra en joc la comunió i l'obediència al Sant Pare». El seu successor, Martínez Sistach, va assenyalar per la seva banda que assumeix «la responsabilitat que se li demana» i ha reconegut que es tracta d'una diòcesi «complexa i gran». Fins ahir, la segona d'Europa després de Milà.
Font:Regió 7
Estudien mesures per treure els dipòsits de gasoil de Montserrat
El departament de Medi Ambient de la Generalitat, el Centre de Telecomunicacions i l'empresa Tradia han pres el compromís de fer un estudi conjunt d'alternatives per resoldre el subministrament d'energia a la torre de telecomunicacions de Sant Jeroni, en ple parc natural de Montserrat. D'aquesta manera, es podrien retirar els dipòsits de gasoil que hi ha en aquesta part de la muntanya, després que en un hi hagués una filtració (el 27 de maig) que va fer que el carburant s'escolés per l'interior de la roca i acabés aflorant per una esquerda de la paret de Sant Jeroni. Aquest és un dels principals acords a què han arribat les tres parts en les reunions que han mantingut amb l'objectiu de minimitzar i garantir al màxim la seguretat en el funcionament d'aquesta instal·lació. A més, en aquests acords s'obliga Tradia –que és l'actual empresa gestora de la instal·lació– a fer un exhaustiu seguiment de la qualitat de l'aigua de les fonts i possibles surgències de la zona afectada per l'abocament. Concretament, l'empresa haurà de fer analítiques setmanalment fins a final del mes d'agost. Un cop superats aquests dos mesos, els controls podran tenir una perio dicitat quinzenal, i, a partir de l'octubre i fins al maig del 2005, mensual. Totes les analítiques es fan en laboratoris acreditats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que, a més de supervisar- ne els resultats, assessorarà res pecte del material i la metodolo gia. En cas de precipitacions i avingudes, també s'hauran de fer analítiques extraordinàries. La Generalitat i Tradia tenen previst encarregar a una empresa especialitzada la neteja de la zona final de la paret i la seva base, punt per on s'accedeix a les vies d'escalada, i d'on arrenquen. A més, es faran unes prospeccions a la base de formigó, on hi ha el di pòsit de gasoil, per determinar que no s'hagi filtrat muntanya avall. A més, també s'ha pactat, segons fonts de Medi Ambient, que Tradia «subvencionarà» l'equipament de les vies d'escalada que s'hagin malmès, i es renovarà la instal·lació de la via ferrada d'accés al peu de la paret, en co ordinació amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Font: Regio 7
El departament de Medi Ambient de la Generalitat, el Centre de Telecomunicacions i l'empresa Tradia han pres el compromís de fer un estudi conjunt d'alternatives per resoldre el subministrament d'energia a la torre de telecomunicacions de Sant Jeroni, en ple parc natural de Montserrat. D'aquesta manera, es podrien retirar els dipòsits de gasoil que hi ha en aquesta part de la muntanya, després que en un hi hagués una filtració (el 27 de maig) que va fer que el carburant s'escolés per l'interior de la roca i acabés aflorant per una esquerda de la paret de Sant Jeroni. Aquest és un dels principals acords a què han arribat les tres parts en les reunions que han mantingut amb l'objectiu de minimitzar i garantir al màxim la seguretat en el funcionament d'aquesta instal·lació. A més, en aquests acords s'obliga Tradia –que és l'actual empresa gestora de la instal·lació– a fer un exhaustiu seguiment de la qualitat de l'aigua de les fonts i possibles surgències de la zona afectada per l'abocament. Concretament, l'empresa haurà de fer analítiques setmanalment fins a final del mes d'agost. Un cop superats aquests dos mesos, els controls podran tenir una perio dicitat quinzenal, i, a partir de l'octubre i fins al maig del 2005, mensual. Totes les analítiques es fan en laboratoris acreditats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que, a més de supervisar- ne els resultats, assessorarà res pecte del material i la metodolo gia. En cas de precipitacions i avingudes, també s'hauran de fer analítiques extraordinàries. La Generalitat i Tradia tenen previst encarregar a una empresa especialitzada la neteja de la zona final de la paret i la seva base, punt per on s'accedeix a les vies d'escalada, i d'on arrenquen. A més, es faran unes prospeccions a la base de formigó, on hi ha el di pòsit de gasoil, per determinar que no s'hagi filtrat muntanya avall. A més, també s'ha pactat, segons fonts de Medi Ambient, que Tradia «subvencionarà» l'equipament de les vies d'escalada que s'hagin malmès, i es renovarà la instal·lació de la via ferrada d'accés al peu de la paret, en co ordinació amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Font: Regio 7
dimarts, de juny 08, 2004
>
INAUGURACIÓ DE LA PISCINA MUNICIPAL
El proper dissabte 19 de juny a les 11 del matí tindrà lloc l'acte d'inauguració de la Piscina Municipal, al qual assistiran diversos alts càrrecs tant de Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya.
La piscina estarà oberta al públic a partir del 20 de juny i l'horari serà d'11 del matí a 8 del vespre.
INAUGURACIÓ DE LA PISCINA MUNICIPAL
El proper dissabte 19 de juny a les 11 del matí tindrà lloc l'acte d'inauguració de la Piscina Municipal, al qual assistiran diversos alts càrrecs tant de Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya.
La piscina estarà oberta al públic a partir del 20 de juny i l'horari serà d'11 del matí a 8 del vespre.
